Vostés perdonen, però la ubicació d’un Polígon Industrial a la Pda. de les Costeres (part Sud de la Carretera de Gata a Xàbia), no compleix ni els més elementals principis de SOSTENIBILITAT.
No és perquè es trobe totalment dins l’àrea d’influència del Parc Natural del Montgó, per la qual cosa li són d’aplicació les normatives del PORN i del PRUG (que doten els esmentats terrenys d’una protecció d’acord amb les circumstàncies) sinó pels principis que porta implícits la mateixa definició del concepte SOSTENIBILITAT.
Cal recordar, tot i la infinitat de definicions del concepte, la que mes transcendència i repercussió mediàtica té, la del famós informe Brundtland. El desenvolupament sostenible és aquell que intenta preservar el recursos per a les generacions futures. I el sòl, encara que alguns no s’ho creguen, és un recurs, i en la nostra Comarca, comença a estar en perill d’extinció.
Ja sé que diran que la zona de les Costeres està classificada en el PORN com a Àrea d’Expansió Preferent, però ú pensa que aquesta classificació no pot justificar l’ús industrial que se li pretén donar en el Concert Previ del Pla General. Només cal llegir el que disposa el paràgraf 2 de l’article 36 de l’esmentat Pla d’Ordenació de Recursos del Montgo, “in fine”, quan diu: “ sense perjudici de considerar prioritari el manteniment de l’ús agrícola actual en dites zones, en tant en quant no concórreguen les circumstàncies necessàries per tal de justificar ineludiblement un canvi d’ús en les mateixes” [la negreta és meua]. Convindran amb mi, i potser també la Conselleria del ram, que al nostre poble encara no es donen, i esperem que per molts anys, eixes circumstàncies ineludibles, de les quals parla el PORN.
Tampoc es pot justificar un Polígon Industrial pel simple fet d’estar situat al costat d’una carretera. Això era abans; ara, el més fàcil de tot és fer-ne una nova.
Quan parle dels principis o paràmetres de la sostenibilitat de la zona en qüestió, em referisc a aquells valors que du implícits el lloc, tant per les seues característiques, la composició física del terrenys, l’orografia, la qualitat agrològica, com pels valors afegits, mediambientals o paisatgístics; valors que una possible urbanització arrasaria i faria pràcticament irreversibles.
D’entre els valors esmentats, cal destacar l’alt valor agrològic de la zona. Ja he tingut ocasió, de tractar aquest tema en un article publicat al CANFALI fa uns mesos, i a ell em remet. Al nostre poble tenim una gran quantitat de Profetes i Visionaris del futur, que basant-se en la seua llarga vida, sentencien de manera ferma i taxativa que de l’agricultura no es podrà viure mai més, i per tant el que cal fer ací són xalets. Tot i això, el valor agrològic és patent i conegut pels llauradors, si el comparem amb altres partides del terme, la majoria, de terrenys molt mes pobres agrícolament parlant. El valor paisatgístic i mediambiental també resulta afectat donada la situació, en un lloc elevat i visible des de zones allunyades dels termes veïns.
Dit açò, i per tal de, modestament, i sense cap ànim de crítica, sinó més bé d’intentar contribuir en la millora del futur del nostre poble, m’ha semblat oportú presentar alternatives, que, des del meu punt de vista, poden resultar més afins amb el concepte de sostenibilitat..
De tots és coneguda la meua predilecció pel Polígon Industrial POU, que es va intentar programar en l’actual Sector 4 de Sòl Urbanitzable del Concert Previ. Els seus avantatges i conveniència ja els vaig explicar en un article al CANFALI.
Com a una altra alternativa, proposaria ubicar el Polígon Industrial a la zona de les Boleries compresa entre la urbanització de la Solana i l’autopista, zona que actualment apareix grafiada com a Sòl No Urbanitzable i que en les Normes Subsidiàries era Sòl Urbanitzable (SAU 6).
Aquestos terrenys tenen un valor agrològic molt baix degut al terraplé de l’autopista: han quedat enclotats, sense cap valor paisatgístic i amb escàs valor residencial. Tot això el fa més adient per ser Sòl Industrial. Amb aquesta qualificació, es podrien aconseguir els següents objectius:
Solucionar l’aïllament de la Solana i unir-la a la resta de sòl urbanitzable, aconseguint compactar les zones.
L’accés i comunicació del sector, s’aconseguiria amb la nova circumval•lació de la carretera de Llíber.
A més a més, el propietaris eixirien beneficiats en no tenir adscrita cap superfície de Parc Públic Natural, ja que, com hem dit, en les Normes Subsidiàries ja era Sòl Urbanitzable.
Malgrat això, algú podria pensar que per tal d’assolir la connectivitat de la urbanització de la Solana amb el Sòl Urbanitzable es podria fer un pont, si pot ser de Calatrava, millor. Així, superant l’autopista, s’enllaçaria la part alta de la Solana amb el Tossal de Pedreguer i sí que quedaria simplement PRECIÓS. Seria un reclam pels turistes i podríem utilitzar-lo com a imatge comercial, de la mateixa manera que el de San Francisco.
Jaume Costa i Caselles.